Unes 7.000 persones han participat en la jornada de presentació de la finca pública de Galatzó als ciutadans que ha organitzat l’Ajuntament de Calvià.

La proposta ha consistit en la visita als projectes de rehabilitació i usos que participen en el concurs d’idees convocat per l’Ajuntament, una exposició del projecto “Galatzó para todos”, i un recorregut pel pati (clastra) i els jardins.

També s’han portat a terme activitats d’animació, exhibició d’artesans, ball de bot , circulació per dos itineraris de la finca i un menjar, així com altres especials reservades als nens, informa Efe.

UN ESPAI PER A GAUDIR DE LA NATURALESA

La finca té una superfí­cie de 13,5 milions de metres quadrats i 5.000 d’edificació. Entre els diferents usos que es pretenen donar a aquest espai es troben la creació d’una escola-taller per a recuperar els múltiples jaciments arqueològics que alberga el terreny, l’engegada d’una granja escola, la posada a punt d’un refugi per a excursionistes, o la creació de rutes de senderisme, equitació i mountain-bike.

Tant l’Ajuntament com la Conselleria de Medi Ambient persegueixen que Galatzó sigui un referent en temes mediambientals i, per això, i tal com es contempla en el PORN, es convertirà  en un futur en un Centre d’Interpretació de la Serra de Tramuntana.

L’objectiu general que es persegueix amb aquest projecte és el de possibilitar l’ús i gaudir públic de la finca amb especial atenció als ciutadans de Calvià , als seus visitants i turistes, conjugant tal acció amb la preservació i millora del seu patrimoni arqueològic, històric, arquitectònic, etnogràfic i biogeogràfic.

CALVIÀ

mallorcadiario.com

Els visitants han pogut gaudir de la naturalesa a la finca pública. (imatge emesa per IB3).

Govern i Consell incompleixen els seus compromisos, adquirits en 2002, de posar a l’abast de la ciutadania les restes de la basílica paleocristiana de Campos, única a Mallorca, així com els valuosos mosaics que allí es van trobar.

El 4 de desembre de 2002, el conseller de Turisme del Govern, Celestí Alomar, i el conseller d’Obres Públiques i Urbanisme del Consell de Mallorca, Antoni Pascual, van brindar amb xampany en la sala de premsa del Consell per l’esperançador futur que li esperava a Són Fadrinet, a Campos, on en 1988 es van trobar de forma casual les restes arquitectòniques d’una basílica paleocristiana de la segona meitat del segle VI, l’únic monument d’aquesta època descobert fins al moment a Mallorca, troballa al que es va afegir el d’un valuós mosaic que va demostrar l’alt nivell que havien arribat a llavors els artistes mallorquins.

En aquesta data, Alomar i Pascual, en nom del Govern i el Consell de Mallorca, després d’arribar a un acord amb la propietat de la finca, van anunciar que en un termini de 14 mesos i amb un pressupost de 246.732 euros, adequarien l’espai arqueològic, donant-li un ús museïstic que pogués ordenar les visites i integrar els fragments de mosaic en el seu lloc original, després de la seva restauració en el Museu de Mallorca.

Els fons de la ecotasa, a través de l’entitat Diversitat 21, garantien el finançament del projecte. Per això es va convocar un concurs en el qual es va escollir i va premiar una proposta d’entre divuit presentades. Però després de les eleccions de maig de 2003 i el canvi de Govern, Són Fadrinet va quedar en el més absolut oblit. Les administracions que s’havien col·locat públicament la medalla de la recuperació de la basílica i els seus tresors per a posar-los a l’abast de la ciutadania, van oblidar aviat el seu compromís, igual que l’Ajuntament de Campos, que no ha demostrat cap interès per impulsar el projecte. Fins i tot l’entitat del Govern Inestur, successora de Diversitat 21, va intentar que la propietat signés la seva renúncia al projecte en uns documents que li van ser remesos pel responsable de l’esmentada institució, Carlos Pizà Alabern, pretensió a la qual es van negar.

“Quan comproves que els especialistes de fora de l’illa valoren tant el jaciment de Són Fadrinet i, per contra, les institucions públiques de Balears, Mallorca i Campos ho menyspreen, et desesperes”, comenta Mateu Nicolau, propietari de la finca al costat de Margalida Oliver. Nicolau estava disposat a cedir a l’ús públic durant 30 anys 8.000 metres quadrats de la seva finca perquè els tresors de Són Fadrinet poguessin ser admirats in situ pels ciutadans.

Nicolau comenta amb orgull que l’Institut Arqueològic Alemany de Madrid, que va descobrir la basílica i els seus tresors i que des de 1988 va dur a terme totes les campanyes d’excavació en Són Fadrinet, no només va seleccionar la troballa com un dels més importants portats a terme per la institució en els seus cinquanta anys d’activitat a Espanya, sinó que va il·lustrar la portada del volum commemoratiu d’aquest aniversari amb un dels fragments de mosaics més espectaculars.

El passat setembre, Nicolau va sol·licitar a l’adreça insular de Patrimoni, mitjançant la presentació d’un escrit de reclamació, que els mosaics li fossin retornats, doncs el seu compromís amb el Consell de Mallorca de 4 de desembre de 2002 era que romanguessin en el Museu de Mallorca fins a la seva restauració fora de l’exposició pública, el que s’ha incomplit, encara que el centre museïstic argumenta que la Llei de Museus li faculta per a exhibir les peces fins que no s’atorgui un ús museïstic a Són Fadrinet. Però allí no hi ha gens a la vista. La dolenta herba i la terra cobrixen l’altar, l’absis, el cor i la pila bautismal d’una basílica oblidada i negada als ciutadans.

MIGUEL VICENS. PALMA.

DIARIO DE MALLORCA.

Els valuosos mosaics. Són les peces més benvolgudes per l’Institut Arqueològic Alemany en els seus cinquanta anys de treballs a Espanya. Després de ser trobats en 1988 en l’excavació, es van enviar al Museu de Mallorca per a la seva restauració. S’exhibeixen allí, en contra del criteri i els compromisos signats per la propietat.

Així presentaven en AVUI Notícies de Canal 4, el reportatge que feren de la roda de premsa de la presentació de Portal Forà com empresa de digitalització del patrimoni de Mallorca.

Aquí vos deix el video del reportatge perquè ho pogueu gaudir.

En motiu de la roda de premsa de presentació de Portal Forà com empresa, en Joan Montse convida a Joan Sastre, gerent de dita empresa al seu programa “Ara per ara” de IB3 radio.

Podeu escoltar el tall aquí.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Madrid i Consell negocien reformar les dependències agrícoles per a la seu de l’Aliança de Civilitzacions.

El Consell de Mallorca i la Fundació Biodiversitat del ministeri de Medi ambient van acordar ahir iniciar els estudis per a reconvertir els estables i dependències agrícoles de Raixa en un gran centre de convencions. Aquesta infraestructura ha de servir com lloc de reunions per a la seu de l’Aliança de Civilitzacions que acollirà l’emblemàtica finca pública de Bunyola.

Les dues institucions, representades per la presidenta de la Fundació Biodiversitat, María Artola, i pel conseller insular de Medi ambient, Miquel Àngel Borràs, es van reunir ahir per a valorar l’evolució dels treballs de restauració de Raixa.

Miquel Àngel Borràs va explicar a DIARIO de MALLORCA com havia sorgit la possibilitat del centre de convencions. “Hem estat parlant -va indicar el conseller insular- de canviar l’ús d’algunes dependències agrícoles i estables de Raixa para convertir-los en un centre de convencions”. Borràs va agregar que aquesta nova infraestructura, a més d’utilitzar-se per a les reunions de l’Aliança de Civilitzacions, servirà també per a “celebrar allí tot tipus de trobades i convencions relacionades amb el medi ambient”.

Els representants del ministeri de Medi ambient i els del Consell de Mallorca tenen previst reunir-se el pròxim mes de novembre i després mantindran altra trobada abans de final d’any. Segons Borràs, en aquestes reunions s’acabarà de perfilar la reconversió de les dependències agrícoles en un gran centre de convencions que podria donar cabuda a tot tipus d’esdeveniments.

La possibilitat que Raixa albergués la seu de l’Aliança de Civilitzacions va ser posada sobre la taula pel consell quan es va començar a parlar de Mallorca com lloc fix de la iniciativa. La proposta va ser acceptada pel govern central i ara l’emblemàtica finca de Bunyola serà la seu oficial d’aquest organisme internacional.

Obres de reforma

La trobada celebrada ahir també va servir per a analitzar l’estat de les obres de restauració de l’edifici central de la possessió de Raixa. Sobre aquestes obres, Miquel Àngel Borràs va comentar que van per molt bon camí i confien que per al pròxim mes de febrer puguin estar concloses.

Així mateix, es va acordar escometre les obres de restauració de tot el que són els jardins de Raixa uneixi vegada concloses la reforma de l’edifici principal.

Per altra banda, els representants del ministeri de Medi ambient van certificar als del Consell la concessió d’un crèdit de dos milions d’euros per part del Govern central. Aquests doblers es destinarà a la conservació i la rehabilitació dels valors culturals i naturals de la possessió de Raixa.

MIQUEL ADROVER. PALMA.

El motiu de la visita és la presentació en societat de la finca adquirida el passat maig

La visita a la finca de Galatzó organitzada per l’ajuntament de Calvià registrarà un bon èxit de participació diumenge que ve. Unes 5.000 persones del municipi havien formalitzat la seva inscripció a l’excursió ahir a darrera hora del matí, quan encara quedaven algunes hores de temps per a apuntar-se per via telefònica. El termini per a apuntar-se a la visita concloïa dilluns passat. 

Amb el lema “Todos a Galatzóâ€?, el consistori calvianer ha organitzat per a diumenge que ve una visita a l’emblemàtica possessió adquirida aquest any per la institució local a manera de presentació dels valors de la finca a tota la societat calvianera, que ha respost massivament a la cridada municipal. 

El desplegament organitzatiu de l’Ajuntament per a dur a bon port la jornada de portes obertes és important. Per a evitar un col·lapse de tràfic a l’accés principal de la finca de Galatzó, situat a la carretera que uneix es Capdellà i Galilea, el consistori ha prohibit l’accés de vehicles privats i ha organitzat una xarxa de transport públic gratuït des de tots els nuclis de població del municipi que traslladarà a la major part d’inscrits fins a la possessió. De fet, també es recomana als ciutadans que s’abstinguin d’accedir a la finca a peu o amb bicicleta des d’es Capdellà. Una vegada allà, els presents podran gaudir d’una extensa agenda d’activitats d’oci i de coneixement de la finca adquirida per l’Ajuntament el passat mes de maig per un total de nou milions d’euros.

A la finca, no faltarà la distribució de begudes i menjar gratuïts per a tots els presents, que podran participar en les diverses activitats i jocs per a totes les edats que s’han inclòs en el programa del diumenge.¼br /> Els actes més interessants seran les excursions que s’han programat per l’àmbit de la gran finca calvianera i la visita a les cases de la possessió, que suposen un bon exemple de l’arquitectura senyorial rústica de Mallorca, si bé en l’actualitat bona part dels habitatges es troba en un avançat estat de deteriorament.  La reforma dels elements patrimonials de Galatzó estan pendents de l’engegada d’un pla de gestió i d’usos de la finca pública. Com ja va publicar aquest diari, un total de quatre empreses han presentat projecte al concurs d’idees per a definir els usos de Galatzó i traçar les bases per a la reforma dels edificis.

J. FRAU. CALVIÀ.
Diario de Mallorca