La primera fase de la campanya d’excavacions d’aquest estiu a Cabrera finalitza avui, encara que els treballs continuaran durant la segona quinzena de setembre i octubre. Durant aquests dies, s’han descobert noves estructures de murs i ceràmica antiga en la necròpoli bizantina del Pla de Ses Figueres.
L’objectiu final de la iniciativa, en la qual participa un equip de vuit persones, és descobrir i restaurar l’emplaçament de la comunitat monàstica que va habitar la illa i de la qual s’han trobat abundants vestigis dels segles V a VII d. de C. Els treballs són sufragats en la seva totalitat per l’Ajuntament de Palma, que aporta 30.000 euros.
Durant aquest mes, s’han realitzat dos sondejos que han ampliat l’àrea d’investigació. És la tercera campanya d’aquest projecte, que “vol descobrir el cenobi, el lloc on els monjos vivien en comunitat”, així com la basílica que va utilitzar el grup, apunta l’arqueòleg Mateu Riera, codirector de les excavacions al costat de Magdalena Riera.
Aquesta apunta que les estructures trobades aquest estiu “poden tenir gran valor. Si es confirma que són anteriors al segle XIX, podríem accedir a moltes claus de la història del monestir bizantí”. En l’última setmana també s’ha descobert en petit pou, la funció del qual encara és una incògnita per a l’equip investigador.
Segons Magdalena Riera, arqueòloga municipal de Palma, el valor del jaciment consisteix que “és l’únic de l’època del que tenim constància escrita de la seva existència”. Les perquisicions realitzades, a més, “oferixen informació sobre l’activitat econòmica en les illes”.
Un exemple d’això és el taller de fabricació de púrpura que es va descobrir durant l’excavació de l’any passat (també es van destapar tres soterraments), així com una factoria de salazones, que va poder funcionar entre els segles II i VII d. de C.
Mateu Riera no creu que la presència dels monjos a Cabrera “pogués anar més enllà del 750 d. de C., a causa de la inestabilitat política i a les incursions pirates que van marcar aquests anys”, encara que interpreta que la comunitat que va habitar en la illa “hagué de ser bastant gran en nombre”.
Indicis d’ells són que un papa, Gregorio Magne, es preocupés del comportament de la comunitat en 603, ” i el gran nombre de restes de ceràmica que estem trobant, una mica que no concordaria amb un grup reduït de persones”. Això ho completa Magdalena Riera argumentant que la ceràmica recuperada “era la millor de la qual es podia disposar en el moment”.
Les anàlisis de les restes humanes trobats en 2005 es realitzen en la Universitat Autònoma de Barcelona. Les primeres dades que es van obtenir assenyalen, aclareix Riera que “no van patir problemes importants de salut i de desnutrició”.
Els monjos bizantins de Cabrera portaven a terme les seves pràctiques religioses de diferents maneres. Alguns d’ells, “segurament els més preparats, van optar per traslladar-se a llocs més apartats, portant a terme una vida de eremitas”. El pròxim jaciment del Clot donis Guix va ser uneixo d’aquests retirs espirituals.
PERE MARÃ?. PALMA.
DIARIO DE MALLORCA

El doctor Josep Antoni Alcover, del grup de Paleologia del Departament de Recursos Humans de l’Imedea (Institut Mediterrani d’Estudis Avançats), confirmà en una entrevista a DdB la troballa d’una cova gairebé intacta en un lloc remot de la serra de Tramuntana que conté restes prehistòriques. La cova s’ubica en un indret de la costa de Pollença, al peu d’un precipici, i té més o menys 40 metres quadrats d’àrea excavable. Aquest mes d’agost, s’ha arribat fins a la meitat, sota la direcció del doctor Lluís Plantalamor, director del Museu de Menorca, en unes tasques codirigides pel doctor Joan Antoni Alcover de l’Imedea. Quant a l’altra meitat de la cova, es preveu que s’excavi l’estiu que ve. El pressupost d’aquesta feina de camp prové del Ministeri d’Educació i Ciència i de l’Imedea.
La cavitat es localitzà l’estiu passat, gràcies en part a una entrevista enregistrada anys enrere amb l’amo d’una possessió. Aquest hi comentava que s’intentà habilitar una cova, fa una cinquantena d’anys, per amagar en secret contrabandistes, i trobaren que hi havia restes de ceràmica i d’ossos. Al final, no s’arribà a usar com a amagatall perquè descobriren un lloc més adequat. Quan es trobà la cova, es notificà al Consell de Mallorca i es demanà el permís corresponent d’excavació.
La grufada feta pels contrabandistes deixà al descobert, a la superfície de la cova, fragments ceràmics corresponents a l’època prehistòrica. Entre les restes d’aquest tipus s’hi trobava l’anomenada «ceràmica incisa», la ceràmica ben datada més antiga que s’ha descobert a Mallorca i que se situa cronològicament entorn de l’any 2000 aC, més o manco. No se sap exactament quant va durar la seva elaboració, però correspon a la primera cultura que s’establí a Mallorca. El fet de trobar la ceràmica incisa en aquest indret és indicador que ens trobam a prop del que podria ser el primer poblament humà de les Balears -el marge seria de 100 o 200 anys després d’aquell poblament inicial. Els tècnics pensen que, com que és una cova poc tocada, podria fer llum sobre la cronologia de l’arribada dels primers humans i el contacte d’aquests amb la fauna autòctona. Quant als ossos trobats, són de dos tipus: ossos de restes d’alimentació dels humans -bàsicament cabrits- i restes d’alimentacio de les òlibes -ossos de ratolins i oceells-, la qual cosa indica que l’ecologia de l’època era molt diferent de l’actual.
Alcover comentà que l’excavació ha estat molt interessant, «sobretot perquè ens sorprenia que una cova ubicada en un lloc tan remot i d’accés difícil hagués estat habitada i ens plantejàrem què feien els humans en èpoques romanes a la cova». El treball realitzat aquest mes ha proporcionat alguna dada sobre aquest tema: «Una hipòtesi que es planteja és que creim que anaven allà per fer gestions ramaderes: es pot considerar com un corral natural per al ramat. Segurament després s’emportaven els cabrits al poblat, però mentre habitaven la cova s’alimentaven de cabrits perquè hi abunden les restes de cabrits per menjar. No hi anaven tot l’any, sinó en l’època en què els cabrits eren més joves», assegura Alcover.
Durant aquestes setmanes, en les quals el màxim de profunditat excavada han estat 80 centímetres, s’han localitzat diferents nivells estratigràfics que confirmen l’existència de quatre etapes ben diferenciades d’ocupació de la cova, totes prehistòrics. Dels quatre nivells diferenciats, el més antic data del 2000 abans de Crist i el més modern arriba fins al talaiòtic recent. Aquest és un dels aspectes més interessants que ha aportat l’excavació: una successió estratigràfica de la prehistòria de les Illes que no es troba en altres jaciments de Mallorca.
Un altre dels fets que s’han pogut constatar és que l’ocupació d’aquest indret no ha estat contínua, sinó que s’hi han realitzat estades breus, de setmanes, en diferents nivells. Com remarca Alcover, és possible que el lloc s’oblidàs i, potser al cap d’uns centenars d’anys, es tornàs a redescobrir i ocupar. En definitiva, es tractà, com explica el paleontòleg, d’una ocupació marginal però que pot il·lustrar cronologies ceràmiques i estils de vida del passat.
També assenyala que «es tracta d’un jaciment particularment interessant, perquè hi han sorgit detalls pràcticament únics en el registre arqueològic de Mallorca». L’equip tècnic ha protagonitzat tres setmanes de feina intensa de camp, però ara necessitaran mesos per netejar i per datar els materials, una feina de laboratori. L’estiu vinent, s’excavarà el cinquanta per cent restant de la cova, que permetrà afinar i concretar les conclusions de l’estudi del material trobat a la primera zona i, per tant, concretar la durada de l’ocupació.
Enmig de la cova també s’hi han trobat indicis d’una espoliació molt recent, un clot d’un metre quadrat que s’ha volgut dissimular tapant-lo. Segons Alcover, és alarmant perquè indica que a Mallorca, durant els darrers anys, hi ha gent que es dedica a passejar per llocs on és difícil arribar i hi fa clots sense permís, cosa que perjudica el patrimoni de tots.
L’accés per terra a la cavitat en qüestió és molt complicat i el marítim tampoc no és senzill: «Probablement es tracta de l’excavació logísticament més complexa realitzada enguany a les Balears», comentà Alcover. Així mateix, explicà que primer de tot traslladaren al camp base, ubicat a 50 metres de la cova, els queviures, aigua dolça i tota la infraestructura de l’excavació. Un equip de vuit persones integrat per tècnics de Bèlgica, les Canàries, Barcelona i les Balears estava tota la setmana al camp base i el cap de setmana una embarcació els anava a cercar. Tot el grup destacà la bona predisposició del propietari dels terrenys i agraí a Pere Coll el rescat de l’equip a alta mar quan anaven a la deriva.
FOTO: IMEDEA
TEXT: J.A. ORDINES. PALMA

El Pou d�en Candeler, situat a la cantonada del carrer de sa Gerreria amb Hostal d�en Bauló i la plaça Josep Maria Quadrado, era un dels vint aljubs que abastien d�aigua potable a Ciutat fins finals del segle XIX. La seva existència està documentada des de 1302, encara que fou contruit a l�etapa de dominació àrab.
La demolició d�un bloc d�edificis, que pretén ampliar de tres a nou metres el carrer de Sa Gerreria en aquest tram, pot suposar la desaparició definitiva de l�antic pou, �l�únic andalusí que se conserva en Sa Gerreria�, destaca el secretari general de ARCA, Joan Pascual, qui denuncia la més que probable desaparició �d�un patrimoni interessant i oblidat com aquest. L�ampliació d�un carrer no justifica que se perdi, sense necessitat, una part de la història de la ciutat�.
En la seva opinió, �s�està deixant passar una gran oportunitat� i assenyalà que els intents de ARCA de protegir el lloc, mitjançant conversacions amb l�anterior responsable d�Urbanisme de Ciutat, Rafael Vidal (qui va ocupar l�àrea fins 2003), �fracassaren�. Pous antiquíssims de la zona, com el que va existir a la plaça d�en Coll o el de la porta de Sant Antoni desaparegueren, però el Pou d�en Candeler, encara que es va tapar l�accés i es va destruïr la seva capella, encara existeix. L�investigador Antoni Gorrias senyala que els antics aljubs i siquies que repartien en Ciutat l�aigua que baixava per la Síquia d�en Baster, �haurien de protegir-se i fer-se visitables, com s�ha fet a altres ciutats, com a Lleida�. Al cas de Ciutat, és destacable l�aljub de sa Marina, situat baix el carrer Palau Reial.
PERE MARÃ?. PALMA.
DIARIO DE MALLORCA

El retaule major de l’església parroquial de Montuïri lluirà amb més esplendor que mai durant les festes del patró de la vila, Sant Bartomeu. Durant els darrers dies de juliol i els primers d’agost, el retaule ha sofert una neteja general per part de dos joves restauradors del poble, Catalina Mas Andreu i Toni Mesquida Fiol, que han estat els encarregats de dur a terme la minuciosa i laboriosa tasca de tornar a la seva esplendor totes i cada una de les imatges i les parts del retaule major que l’escultor especialitzat en retaules Joseph Sastre Tamorer 132 (1720-1797) féu el 1789 per a l’església de Montuïri. L’historiador de l’art Marià Carbonell el qualificà com a «artista de transició entre el barroc tardà i el gust acadèmic».
Aquest escultor de transició també va fer feina en els retaules de les esglésies d’Algaida i de Porreres. Un altre escultor conegut que treballà al retaule de Montuïri en la talla del Sant Lluís Gonzaga fou Adrià Ferran.
La restauradora Catalina Mas explicà que «la intervenció ha consistit en una neteja mecànica. Aquesta és la passa prèvia a qualsevol intervenció de restauració. Consisteix a eliminar la pols i la brutícia més superficial, mitjançant un pinzell suau, amb el qual es va repassant tota la superfície, i un aspirador que succiona la pols per evitar la seva deposició en altres racons». També afegí que «la conservació, és a dir, la revisió i neteja periòdica de les obres, és tan o més important com la restauració en si». Durant les festes, en podeu visitar una petita exposició que s’ha fet en el Roser.
JOAN SOCIES.Montuïri
DIARI DE BALEARS

Artà recupera la seva història. Després de cinc anys d’ombres tornarà a sortir a la llum tot el patrimoni artanenc que havia quedat amagat. El Museu Regional de la localitat s’inaugurarà aquest dissabte, després d’un llarg procés de renovació que li ha donat una cara nova gràcies a la signatura d’un conveni entre l’Ajuntament i el Museu. La fundació està formada per una sèrie de patrons. Representants com l’Ajuntament d’Artà, el Consell o la Caixa de Balears Sa Nostra han fet possible el canvi d’imatge del museu.
Amb motiu de les festes patronals de Sant Salvador, la reobertura permetrà gaudir de les peces emblemàtiques i, moltes vegades, exclusives, de la història i prehistòria del poble. L’edifici disposa de tres plantes en les quals els visitants es poden perdre en el passat històric de la localitat. Una exposició temporal de Sa Nostra sobre les Illes Balears abans de l’aparició dels humans ocupa la planta baixa de l’edifici.
A la primera planta, la història natural omple les vidrieres del museu amb múltiples espècies de la fauna autòctona. Mamífers, aus, rèptils, insectes, mol·luscs i fòssils formen part d’aquesta col·lecció zoològica. A la segona planta, la secció arqueològica ens fa viatjar fins als temps remots de la memòria artanenca. Potser una de les peces més destacables és el virginal de la secció etnològica, el qual s’ha visitat per grans experts i interessats davant una peça tan significativa.
El 1927, gràcies a la iniciativa de Llorenç Lliteras, professor d’història del Seminari de Mallorca, i altres professionals del sector, es va impulsar la creació d’aquest museu. Llorenç Garcies i Font va col·leccionar amb devoció i meticulositat milers d’espècies que han pogut recuperar amb el lloc i data exactes de la troballa, fet molt important a l’hora d’estudiar les peces i conèixer els misteris de la seva època. Així, el poble d’Artà ja té un lloc més d’interès històric i cultural, juntament amb les coves, les Païsses o l’ermita de Betlem, que conserven tot el seu patrimoni.
P.GIRART.Artà
DIARI DE BALEARS