Arxiu per la categoria: Ca de Bestiar
Monogrà fica del Ca de Bestiar 2008
El passat 28 de setembre a Maria de la Salut, al Pla de Mallorca, es celebrà la monogrà fica del ca de bestiar 2008. Hagué ampla participació de cans. El jutge, tal i com fou a l’edició passada a Manacor, va ser Carlos Salas. Una vegada més donà l’enhorabona a tots el propietaris i criadors perque poc a poc la raça del ca de bestiar va arribant al nivell que li pertoca estar.
Diuen que una imatge val més que mil paraules, i noltros vos deixam dos videos i dues centes imatges perquè pogeu gaudir del que va ser aquesta monogrà fica.
Ca de Bestiar. Un recull de retalls
Com diu es tÃtol d’aquest darrer post dedicat al Ca de Bestiar (Ca d’ajuda) “Un recull de retalls” i seguint amb la nostra lÃnia de donar suport i difusió a aquesta raça autòctona, vos adjuntam tres artÃcles de premsa que en parlen.
El primer titulat “El ca de bestiar, raza autóctona mallorquina” ens explica com el ca de bestiar va ser el protagonista de la fira de Manacor de 2007, ja que es celebrà el concurs monogrà fic d’aquesta raça.
El ca de bestiar, raza autóctona mallorquina
El segon retall baix el tÃtol “CA DE BESTIAR un estándar histórico” és la resposta a l’entrevista que feren al investigador i gerent de Portal Forà Dinamització Cultural, i que nosoltres pubicarem a un post anterior a aquest dins aquest Blog la categoria Ca de Bestiar.
CA DE BESTIAR un estándar histórico
I el darrer retall “Races autòctones: el Ca de Bestiar” és un artÃcle del nostre company Llorenç que una vegada més intenta mostrar que és realment un ca de bestiar i quina és la seva funcionalitat, independentment del color de la capa.
Races autòctones: el Ca de Bestiar
No hi ha comentarisEnriquir el pastor mallorquÃ
“Enriquecer el pastor mallorquÃn”, aquest és el tÃtol de l’entrevista que li varen fer a l’inventigador i gerent de Portal Forà , Joan Sastre i que ha suscitat tanta polèmica envoltat el món de les races autòctones i més concretament la del ca de bestiar.
Objectivament, no pensam que aquesta entrevista sigui tant polèmica com alguns voler fer creure. De totes formes ha d’haver opinions per a tot. Encara que també pensem que un col·lectiu sense informació es un col·lectiu sense opinió.
Perquè pugueu jutjar vosaltres mateixos aquà vos deix l’entrevista. Ja compartireu amb nosaltres els vostres comentaris.
Enriquecer el pastor mallorquÃn
1 comentariVi Virat
Els vins de les Illes Balears des de fa uns anys enrera, estan agafant una gran fama a nivell mundial. Fins i tot més que quan els exportà vem a França abans de que la filotxera matà s les vinyes i per tant la producció de vi. Alguns entesos i no tan entesos en la matèria diuen que el preu dels nostres vins son cars per el que son. Lo cert és, que als concursos de vins que se presenten vins balears sempre hi ha qualquna medalla per ells. Per alguna cosa deu ser. Jo, que no som un entès emperò que si se diferenciar els gustos, m’agraden molt més el nostres vins que no els Rioja, Ribera del Duero i d’altres. No se si serà per les varietats de raïm manto negro i malvasia o si haurà  qualque motiu de climatologia a l’hora de produïr el vi, lo que si se és que m’estim més pagar 20 € per un vi balear que no 10 € per un Rioja. Per a gustos, colors.
Però aquest post no és per parlar del conjunt de coneixements i tècniques relatius als processos d’elaboració i criança de vins sino que és per parlar de cans.
Des de que va sortir pel diari de tirada local, Ultima Hora, l’entrevista que feren al gerent de Portal Forà en relació als documents que hi ha i que parlen dels antics cans de bestiar, dits en aquell temps cans d’ajuda, i de la seva varietat de colors, pel que sembla s’ha obert una espècie de polèmica i per tant reaccions de tot color. Hi ha gent amb els pels drets i d’altra que ha trobat amb la publicació del contingut d’aquesta entrevista, el SUS per donar la seva opinió damunt aquest tema. Aquest és el cas d’un celler mallorquà que ha tret un nou vi, VIRAT. Encara no l’he tastat, emperò si és igual de bò que els altres del mateix celler, té l’èxit garantit.
Aquà vos deix l’etiqueta d’aquest vi, i si qualcú té el gust de provar-ho, ja me dirà que tal està .

Nou cartell del Ca de Bestiar
Continuant amb la nostra feina de difondre aquesta raça autòctona, el ca de bestiar, vos deixam el darrer cartell que el Govern de les Illes Balears va fer.
Personalment creiem que les intitucions haurien d’impulsar més el tema de les races autòctones, tant dins les Illes Balears com cap a l’exterior de les mateixes. S’ha de pensar que les races autòctones formen part de les nostres arrels com poble i del nostre patrimoni. Un patrimoni viu que si no es protegeix, conserva i difon aixà com cal, morirà al igual que tantes altres coses; possessions, gloses, paisatges,……. Tenim una riquesa que no sabem aprofitar i que si no fem el cap viu, qualque dia perdrem.
No hi ha comentarisAquesta Mallorca que ens fuig com a aigua entre les mans
Com a resposta a l’entrevista que feren al gerent de Portal Forà , publicada el passat més de desembre de 2007 al diari Ultima Hora, en referència als cans de bestiar hem rebut un correu electrònic d’en Jaume Rosselló, del qual reproduïm la darrera part que no té desperdici:
“…vagi el meu desig més encoratjat de que tot vos vagi el millor possible en aquest ben necessari procés de reinvindicació dels cans d’ajuda i, molt particularment, dels cans de feina que no acompleixen amb l’esquifit està ndard que ens han volgut imposar en el cas del ca de bestiar. Una selecció que ha fet molt de mal perquè ha prioritzat uns cà nons cada cop més postissos per sobre de les magnÃfiques qualitats d’aquests animals a l’hora d’ajudar en la tasca pagesa i ramadera. La selecció basada únicament en criteris morfològics produeix sempre uns “efectes col·laterals”, que diuen ara, del tot inconvenients, que maten l’essència genuïna de la “raça”: la modificació progressiva del genuà carà cter de l’animal, que és, al cap i a la fi, el motiu pel qual aquests cans han estat el que han estat, una valuosa ajuda per als habitants de l’avui malmesa part forana, una part indestriable del nostre panorama rural i de la nostra història, de la nostra cultura, de la nostra avior, del nostre context etnogrà fic: en definitiva, una icona (afortunadament recuperable) d’aquesta Mallorca que ens fuig com a aigua entre les mans…”
 Salut Jaume Rosselló i força
1 comentari
inici



























































































































































































































